El futur ja ha passat

Aquesta línia d’investigació és una reflexió sobre tendències del pensament contemporàni envers la ciència i la tecnologia en controvertida relació amb la cultura i amb la història. Les obres pretenen representar connexions improbables entre herències del passat i incerts pronòstics de futur que s’entrellaçen en un joc irònic i crític de contracció espai-temporal en que desapareix la noció linial d’història i néixen relats sobre la fallida de models socials o sobre imprevisibles conseqüències d’un progrés insostenible, el tot observat des d’un present continu i simultàni de des-realització (segons una definició de Virilio) en que la virtualitat ens està abocant.

Traçes, restes, senyals i vestigis de coses significatives de la història cultural i dels temors i pors que projectem cap endevant, com uns preuats i rars daguerrotips —els incunables amb què va neixer tota la nostra cultura visual— aparescuts com antigues troballes arqueològiques on hi ha retratades figures inquietants d’extraterrestres i de misterioses tecnologies futuristes però ja envellides, o imatges de fallades electròniques de pantalles convertides en senyals d’amenaçadores  presències d’altres mons, o vella literatura psiquiàtrica d’èssers d’una humanitat ja mutada, o mapes de (des)orientació on l’espai i el temps es vinculen en fluxes ondulatoris…

 


NEXT
El futur ja ha passat



Loading