ALTER LUDUS: De l’experiència docent a l’experimentació artística

El col.lectiu de joves de l’escola secundària obligatòria (ESO) es pot entendre com a model representatiu de la complexitat social del món adult, amb tots els paràmetres de convivència, creixement, aprenentatge, èxits i fracassos que es donen al llarg de la vida de les persones.

Aquest projecte artístic pretén rescatar el valor d’uns elements efímers de la quotidianitat en l’àmbit escolar, que poden ser rebutjats, exclosos o ignorats però que són presents en la pràctica educativa, i que estan carregats de continguts i de significats que parlen dels nois i noies, de les seves dinàmiques, de les seves interaccions, de les vivències, de les lluites, dels esforços, de les expectatives i de les aspiracions.

L’expressió plàstica no reglada, és a dir espontània, i l’ús, en sentit ampli, del llenguatge visual per part dels adolescents a l’escola, genera una producció, sovint transgressiva, de grafismes, composicions, signes i objectes, generalment efímers i transitoris, que adquireixen un caràcter comunicatiu, expressiu o narratiu, crític o celebratiu… és a dir un caràcter propi del llenguatge de l’art.

Embolcalls d’entrepans, avionetes de paper, fulls estripats, esborranys de poemes, pissarres brutes, esdevenen al.legories de les nostres dinàmiques adultes, paradigmes dels contactes humans, de la recerca de consens, de la submissió i de la rebeldia a les normes, de la superació de límits, de la complexitat de cada recorregut vital, de dificultats de comunicació, de riquesa multicultural…