Rastres pictòrics d’informació

Aquest projecte artístic reflexiona sobre les relacions entre el llenguatge subjectiu de la pintura i els codis de la tecnologia digital, entre els límits de la informació electrònica i la trascendència de la complexitat pictòrica.

Els esdeveniments de la “qüestió catalana” o de l’anomenada “primavera àrab” són uns dels motius de referència d’aquesta proposta pictòrica -una transposició al camp de l’art de paradigmes de la quotidianitat- llur reflexió neix davant de les pantalles, arran de les emocions que es viuen en directe i de les característiques pròpies de les imatges digitals.

Les obres al·ludeixen a unes realitats macroscòpiques -esdeveniments que fan notícia i, en conseqüència, construeixen significació- transmeses a través del món microscòpic digital, que la pintura aquí magnifica a una escala major, on la imatge queda subjacent i afloren els conceptes de forma i de color, de percepció i de sentit.

La tecnologia de les comunicacions ens connecta simultàniament, a través dels seus signes i codis, amb un temps present, instantani i global, induint-nos experiències ficticies, indirectes -però alhora reals- del món a través dels fluxes de simulacions virtuals, que, com tot llegat epistemològic, modifiquen l’estructura de la nostra consciència i defineixen nous models d’identitat cultural.