Sempre m’han fascinat els papers escrits a mà, sobretot els antics; potser per aquella càrrega d’humanitat que posseeixen, pel seu gran poder evocatiu, per aquella cosa, rara i misteriosa, que aflora de les històries que expliquen. Històries reals, històries amagades a dintre d’una vella multa del 1934 o en un esbós de la meva tesi de llicenciatura. Històries que s’esvaeixen, es descoloreixen, s’esfumen, així com els papers que les transporten. Una mica em conforten, em diuen que procedeixo d’algun lloc; una mica també em consternen, reflecteixen el meu futur, aquell que conec ara, aquell que és implícit en cada moment de la vida.

Sempre m’han fascinat els papers escrits a mà, sobretot els antics; potser per aquella càrrega d’humanitat que posseeixen, pel seu gran poder evocatiu, per aquella cosa, rara i misteriosa, que aflora de les històries que expliquen. Històries reals, històries amagades a dintre d’una vella multa del 1934 o en un esbós de la meva tesi de llicenciatura. Històries que s’esvaeixen, es descoloreixen, s’esfumen, així com els papers que les transporten. Una mica em conforten, em diuen que procedeixo d’algun lloc; una mica també em consternen, reflecteixen el meu futur, aquell que conec ara, aquell que és implícit en cada moment de la vida.

Collage, grafit i tinta sobre paper, 1 de febrer del 2006.




Sempre m’han fascinat els papers escrits a mà, sobretot e...

Collage, grafit i tinta sobre paper, 1 de febrer del 2006.



Loading