Aquest full de quadern el vaig trobar a París en un dia plujós, sobre una vorera a sota “le periferique”; estava mullat i la tinta d’aquella lletra ordenada i neta s’escampava tornant-se aigua blava, transparent i delicada, que feia borroses unes paraules màgiques i misterioses: quina història explicaven? Què transportava aquell fràgil paper? Cada vegada que el miro em fa pensar en el misteri que hi ha darrere de totes les històries amagades, les que no conec, totes les històries possibles i no escollides. També existeixen? M’agrada pensar que sí, que en el fons no hi ha pèrdua, no hi ha fracàs, ni el temps transcorre; allà estan guardades totes les possibilitats infinites i simultànies que em deixen esperar.
